El tancament d’una
gran empresa sempre és un fet luctuós, però quan hi ha venjança, prepotència i acarnissament,
el fet supera amb escreix el d’un tancament patronal.
Quan el tancament
és la resposta a una sentència judicial adversa, i quan l’empresari és la
Generalitat Valenciana, sols podem dir que ens trobem en un camí sense sortida.
Si una sentència és favorable als governants,
es fa justícia. Si aquesta és contraria...llavors apaguem la tele. I això és el
que ha passat.
Tornem a períodes foscos i predemocràtics (que no deixa de ser un eufemisme del retorn a una nova dictadura embolcallada amb falses estructures democràtiques.)
Tornem a períodes foscos i predemocràtics (que no deixa de ser un eufemisme del retorn a una nova dictadura embolcallada amb falses estructures democràtiques.)
El cierre de una
gran empresa siempre es un hecho luctuoso, pero cuando hay venganza,
prepotencia y ensañamiento, el hecho supera con creces el de un cierre
patronal.
Cuando el cierre es
la respuesta a una sentencia judicial adversa, y cuando el empresario es la
Generalitat, sólo podemos decir que nos encontramos en un camino sin salida. Si
una sentencia es favorable a los gobernantes, se hace justicia. Si ésta es
contraria ... entonces apagamos la tele. Y eso es lo que ha pasado.
Volvemos a
períodos oscuros y predemocráticos (que no deja de ser un eufemismo del retorno a
una nueva dictadura envuelta con falsas estructuras democráticas.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada